dijous, 18 d’abril del 2013

Más educación; menos crisis.



Avui us deixem un article del diari digital el País, redactat el 7 d’Abril de 2013 per la Gabriela Cañas. 


La notícia encapçala dient, que els països amb un índex d’educació més positiu o de qualitat són aquells que han patit la crisis de manera més superficial. 

El focus de la notícia, o la idea general que és planteja, és que aquells països que decideixen invertir en educació, com França, no tenen tants problemes econòmics, ja que es crea una “nació” forta, amb cultura i competitiva. Una de les idees que més criden l’atenció és : “Por qué fallan las naciones, la riqueza de una zona del planeta no reside a veces tanto en sus recursos naturales como en la gestión de los mismos.”


L’estudi o informe que fa la NESSE titulat Mind the gap, analitza quins països a Europa han assolit un nivell més alt que l’ISCED 2 i l’IESCED 3, i es reflexa que només són aquells com Alemanya i Europa de l’Est. En canvi, aquells països amb un percentatge més baix de població que no assoleix més d’aquests dos nivells, com Irlanda, Itàlia, Grècia, Portugal i España, són aquells països que estan trobant més dificultats per superar la crisi. Sí, és veritat tal i com es diu a l’article, que Espanya ha aconseguit assolir un índex elevat de població amb estudis universitaris, però pel que fa a l’ISCED 1 i 2, podríem considerar que s’està produint un fracàs escolar important. I ara es planteja un pregunta interessant, llavors: Perquè Espanya incideix en enfonsar el sistema educatiu espanyol aplicant lleis com la LOMCE? Les quals no afavoreixen al desenvolupament integral de l’esser humà? És així com decidirà sortir de la crisis en la que ens trobem? Quan, els experts de les ciències en educació estan demostrant que aquesta no es la via?

Tanco l’entrada d’avui, amb el últim paràgraf que segur us farà reflexionar bastant sobre la nostre situació, i llàstima que produeix que per la nostre situació econòmica i la incapacitat dels polítics de millorar la qualitat i la desigualtat del nostre sistema educatiu, s’incentivi la “ fuga de cerebros”. 

“De modo que sí, que quizá salgamos pronto de esta crisis, pero quizá sigamos teniendo los pies de barro si se insiste en recortar para profesores y becas y en elevar las tasas universitarias. Una política demasiado restrictiva en este punto habría frenado las indagaciones de talentos como el de Isaac Newton, que logró una beca de Cambridge en 1664, y cerraría el paso a todos esos otros cerebros que, por falta de recursos o motivación, pueden quedar en el camino.”

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada