dimarts, 21 de maig del 2013

Formació professional del professorat

Avui parlem sobre un document publicat per a OCDE a l'any 2005 titulat: "Los docentes 
son importantes:atraer, formar y conservar a los docentes eficientes" .Publicat originalment per la OCDE sota el títol amb anglès "Teachers Matter: Attracting, Developing and Retaining Effective Teachers (OCDE 2005)"

Al llarg de l'informe es desenvolupen varis captítols acompanyats de taules estadístiques que parlen entre d'altres temes sobre : La percepció dels directors de centres sobre la preparació i eficiència del professorat, La percepció sobre la capacitat de decisió de la direcció en quant a escollir o fer fora als docents, etc. 

En aquesta entrada, donat que fa pocs dies vam estar parlant a classe de la tasca docent, parlarem d'un dels temes que podem veure a l'informe: "Hacer de la docencia una elección profesional atractiva". Dintre d'aquest capítol, trobem la següent gràfica:

Fa no gaire ens plantejàvem la idea de què: la qualitat de la docència d'alguns mestres podria dependre de la quantitat o la formació permanent que rebien al llarg de la seva carrera professional. Aquesta gràfica, mostra les activitats de formació professional que realitzen els docents de centres de varis països europeus com : Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Itàlia, Espanya, Holanda, etc. Es basen a investigar sobre dos tipus d'activitats: les relacionades amb les TIC o altres no relacionades amb les TIC.

Es mesurada aquesta participació pels docents que exerceixen concretament al segon cicle d'educació secundària. Tot i que seria interessant trobar dades de diferents etapes educatives, de moment, només comptem amb aquestes dades. 

Segons les dades que podem observar, Suècia, Finlàndia i Dinamarca són els països els quals els docents dels centres hi participen més en activitats de formació professional no relacionades amb les TIC. En canvi, Dinamarca, tot i estar en el tercer lloc de participació en aquest tipus d'activitats, és el país que més hi participa en activitats relacionads amb les TIC. 

dilluns, 20 de maig del 2013

La tasca docent

Avui he decidit parlar en referència a la última sessió teòrica de Pedagogia Internacional.
Parlàvem de la qualitat de la tasca docent, la qual  es podria qüestionar depenent de molts factors. Podríem destacar entre d'altres:

-L'edat
-La formació inicial
-Formació permanent
-La motivació
-L'autonomia dels centres (Que pot incrementar les responsabilitats del professorat com també la capacitat de decidir en la selecció dels recursos humans per part de la direcció). 
-L'avaluació del professorat

Aquesta qualitat, també pot ser afectada per exemple en funció de:

-Les hores de dedicació "extres" a les tasques docents
--L'experiència ( molts anys treballant com a docent)
-El salari percebut i l'increment d'aquest al llarg dels anys. Els incentius. 
-Augment de la càrrega de treball dels ocupats actuals (ràtios, hores,etc.)

En aquesta entrada parlarem concretament sobre l'augment d'aquesta càrrega de treball, que podria ser un dels elements que afectes a la qualitat educativa de les escoles, ja que els mestres es veuen afectats per l'excés d'atenció que han de prestar a tots els docents que hi han a classe. 

Al Grupo del Banco Mundial, trobem un mapa estadístic a on queda reflectit el següent: 

Proporción alumnos-maestro, nivel primario. El banco Mundial, 2012. 

Font: El Banco Mundial 


En aquesta gràfica podem veure exactament entre la franja dels anys 2008-2012 la proporció d'alumnes (ràtio) per mestre a diferents països del món. Nosaltres parlarem sobre Europa i Espanya. 
En aquesta gràfica, ens parlen concretament de la proporció d'alumnes per docent en educació primària, fent així una divisió entre el nombre total de matriculats pel número de docents que practiquen la docència als centres de cada regió en aquest nivell concret. 

Podem veure com, a Espanya la ràtio d'alumnes per docent està entre 32 i 35 alumnes, igual que a Finlàndia, Itàlia i Suècia per exemple. França, Regne Unit i Irlanda, són els països que tenen una ràtio de més de 40 alumnes per aula.

Un cop vistes les estadístiques, ens plantegem la següent pregunta: Si Finlàndia es considerat la potència amb una qualitat educativa més elevada que la d'Espanya? com pot ser que la ràtio sigui un factor que influeixi en en la poca qualitat educativa dels docents.  

dilluns, 6 de maig del 2013

Los maestros interinos tendrán que superar un período de prueba para ejercer en Cataluña

A continuació, deixo el link d'un video d'un petit reportatge que es fa a Catalunya sobre la decisió de la Generalitat de Catalunya, en decidir que, els directors de les escoles públiques catalanes podran decidir i escollir la metitat de l'equip docent d'interins de l'escola. Segons el que es diu al vídeo, és una mesura "pionera" que es porta a terme al Japó i a Finlàndia. 

Al video es mostren diferents opinions, mestres diuen que realment és una manera de transformar l'escola en una empresa, una simple plantilla. El director de l'escola, en canvi, diu que és una manera de transformar l'escola i fer-la més "artesanal".

No se sap fins a quin punt és una bona mesura, que tot i que ja la tenen aplicada a països desenvolupats educativament parlant, aquesta mesura, porta una flaire Wertiana sospitosa. 



“La inversión en educación es vital”

Avui a classe hem parlat sobre la inversió que fan alguns països europeus en l'Educació del seu país i en quina etapa educativa s'inverteix més o menys.

Com és en el cas d'Espanya, ara ja sabem que s'inverteixen aproximadament uns 24.000 euros per alumne entre les etapes ISCED 1 fins l'educació superior, abans de la universitat. A la universitat, l'Administració destina uns 5.000 euros per estudiant, Pedagogia concretament.


Relacionat amb aquest tema, he trobat una notícia d'un diari digital de Managua, Nicaragua.

Save the Children és una organització privada sense afany de lucre que té l'objectiu de defensar i promocionar els drets dels infants en el marc de la Convenció sobre els Drets del infant de les Nacions Unides. Compta amb organitzacions nacionals a 29 països i està present a 120 països amb programes i projectes.

En aquesta notícia titulada “La inversión en educación es vital”, el primer director regional de Save the Children a Amèrica Llatina i el Carib, Beat Rohn, durant una entrevista, parla sobre la inversió en l'educació en les etapes d'infantesa, ICSCED 0 i ISCED 2.

De la notícia, destacaria dos idees claus que podrien ser comparades en respecte a la situació educativa espanyola i la futura situació que encara serà més precària desprès de l'aplicació de la LOMCE.


"¿Cuáles son los temas prioritarios para Save the Children? A nosotros en nuestros programas nos interesa más el tema de la salud y de la educación. Personalmente creo que en la parte de salud Nicaragua es un caso clásico en el que de una manera los retos superan la disponibilidad de recursos. Hay países en que el problema es el diseño de los programas, están mal hechos o hay mala implementación. En Nicaragua hay buenos programas, están bien formulados, dentro de sus medios parecen bien implementados, pero faltan recursos." 

A la notícia, diu que, en el cas de Nicaragua, compten amb programes tant educatius com sanitaris de qualitat, però malauradament, no compten amb els recursos necessaris.


"¿Se refiere a salud y educación? 
Sí, en educación está claro que si se pudiera duplicar el recurso que está disponible sería fantástico. Ahora personalmente yo creo que países como Nicaragua tendrían que hacer una discusión más abierta sobre el tema de la educación de su niñez, porque lo que hemos visto en este país y el resto de la región, de un lado, es una privatización de la élite; es decir la gente que tiene recursos ya no manda a sus niños a la escuela pública, que en sí mismo no es algo malo, pero lo malo es que quita la presión de los líderes del país de asegurar que la escuela pública sea de primera calidad."

En un altre pregunta que li proposa l'entrevistador i amb la resposta de Beat Rohr, em fa arribar a la conclusió que, a Espanya, pot ser, segons la inversió que es fa en educació, parlant de l'etapa ISCED 1, podríem arribar a tenir una educació de qualitat. No obstant, fent la comparativa amb Nicaragua, com podem comprovar segons el que diu Beat Rohr, ens manca el més important, la qualitat dels programes educatius. Allà, compten amb programes bons i en canvi, no tenen els recursos. Podríem fer a priori la valoració de la mala inversió que fa Espanya en educació?

Un altre dada interessant, és el fet de la privatització de la que es parla en la anterior pregunta. El fet de privatitzar les escoles, fet amb el qual ens trobarem si s'aprova la "llei Wert", podria fer que , com a Nicaragua, la gent enviés als nens a les escoles privades, perdent així com a conseqüència que l'Estat no es preocupi per la qualitat de l'educació a les escoles públiques. Ja que la gent amb recursos, assistirà a les escoles privades. Assistiran les classes amb un estatus econòmic alt, que és la gent que els hi interessa formar. Un altre conseqüència amb la que ens podem trobar amb l'aplicació de la nova llei a Espanya, vindria molt relacionada amb la següent resposta que fa Beat Rohr:

"¿En qué faltaría invertir? 
A mi juicio, sería mejor invertir más recursos en las escuelas, por ejemplo cuando uno va a una escuela rural y en muchas de ellas no hay ninguna conectividad en términos de computación, pero los niños en el mercado esto es lo que van a utilizar, los tiempos han cambiado, si no logramos preparar a la juventud para los puestos de trabajo del futuro, posiblemente la vamos a limitar en su desarrollo económico y su potencial." 

Segons el que hem estat parlant a classe, pot ser si compten amb els recursos, 24.000 euros invertits per alumne en l'educació primària i superior és una quantitat molt elevada, que comparada amb la qualitat, queda escassa.

Beat Rohr, parla dels recursos dient que: 

"En cuanto a recursos, ¿América Latina ya no es prioridad para la cooperación internacional? Es una realidad, hay menos recursos. Están pasando tres o cuatro cosas. Muchos países tienen recursos, en los años ochenta América Latina estaba quebrada, en los países había devaluaciones, cambio de títulos de la moneda, toda una crisis económica. En muchos países hoy la gestión macroeconómica está sana en general. La siguiente razón es el que tiene éxito está castigado (con la cooperación). Las estadísticas aquí se han mejorado. Estoy sentado aquí en la capital que sea París, Londres y veo las estadísticas y me dicen que hay 250 desnutridos en Somalia y en Nicaragua solamente hay 20, yo me voy a meter donde hay más. El tercer factor es que los problemas de América Latina tienen que ver con inequidad, no es que el conjunto de recursos es insuficiente sino que no se distribuye bien. Por ejemplo el hombre más rico del mundo es latinoamericano, entonces ciertos cooperantes dicen que también apoye un poco."