diumenge, 28 d’abril del 2013

"La educación es felicidad" Francesco Tonucci, pedagogo.

A continuació deixem el vídeo del pedagog Francesco Tonucci, el qual parla  sobre les bases de la LOMCE, fa una crítica sobre el que planteja el ministre d'educació Wert i planteja les bases educatives de com hauria de ser realment l'educació des del seu punt de vista crític i pedagògic

Alguns temes claus als quals fa crítica pedagògica que apareixen a  la nova reforma són:

- Educació per a la diversitat/segregació per capacitats. 
Creu que no s'han de separar als nens segons d'on provenen, cadascú té moltes capacitats per ensenyar als altres diferents coses. Els nens han de créixer respectant i coneixent diferents maneres de viure i de pensar.

-Assignatures importants i assignatures que "distreuen"
L'educació ha d'oferir un ventall molt ampli de coneixements, fa èmfasi en les llengües. Totes són importants, totes s'han d'aprendre.

-Com òbvia l'educació infantil a la nova llei 
Els anys més importants i educatius dels nens són els que formen part de la ISCED0.És el moment a on els nens comencen a desenvolupar més capacitats.  Des de que un nen neix, aprèn, no és més important l'educació universitària, en la qual es remunera més al professorat.

-La recuperació del sistema de revàlides : Les proves són per a mesurar el progrés i no el valor absolut, no és per a mesurar persones.

Diu que, per a evitar el retrocés als temps educatius antics, s'haurien de recolzar els bons mestres, que es troben sols. Creu que hi ha molta influència d'aquells pares que creuen que un bon mestre és aquell que s'assembla al mestre de la seva època. 

Per acabar diu que: 

"Una educación para ser educación, debe ser pública"."La educación es felicidad, un niño no debe renunciar a por lo cual nació, para ser lo que el mercado pide"., 


"Robar el futuro"

Dimecres passat vaig assistir a la reunió que es va fer al Hall de la Facultat de Pedagogia de la Universitat, a on es va fer una xerrada sobre la LOMCE. Van participar-ne-hi el professor de la facultat Francesc Imbernon, tres estudiants i el professor de l'assignatura de Pedagogia Internacional, Enric Prats.

Es van parlar de les bases de la llei, segons els esborranys que s'han anat publicant, quines són les bases d'aquesta nova llei que pinten com a " llei de la millora de qualitat educativa"? 

Segons el que es va parlar, de millora de qualitat no té res. Per aquest no és el tema del qual parlarem al blog.

Buscant per la xarxa, he trobat un blog d'un professor de secundària de Madrid. El nom del blog és "ESO DE LA ESO". Font http://esodelaeso.blogspot.com.es/search?updated-min=2012-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2013-01-01T00:00:00-08:00&max-results=50


En general, es tracta d'un diari professional en el qual a les diferents entrades, escriu sobre les seves vivències i arrel de la seva experiència valora com està estructurada i quina és realment la qualitat de la ISCED2 en aquests moments.

Deixo un resum breu d'una de les seves entrades, ja que he trobat molta relació amb el que es va parlar a la darrera reunió sobre la LOMCE.

Diu així el títol de la entrada "Robar el futuro", en aquesta, ens deixa un altre enllaç del seu nou blog, que  seria molt interessant que el visitéssim ja que parla de temes molt relacionats amb l'assignatura i sobretot sobre la situació del sistema educatiu espanyol actual, des d'un punt de vista en primera persona d'un professor de secundària.

El blog és :  "BLOG CANAL EDUCACIÓN"

En la seva entrada "Robar el futuro" fa molt incís en el tema de les revàlides. 
Creu que, al igual que tots, és una manera de desfer-se de "los problematicos". 

"Es fácil educar a un estudiante que no tiene dificultades de aprendizaje, es decir, a aquellos alumnos que disfrutan de un entorno familiar sin conflictos y favorable al estudio, que gozan de una posición socioeconómica suficiente -e incluso holgada- para contar con apoyos y refuerzos particulares y que, por último, no presentan ningún tipo de problema a la hora de adquirir conocimientos de la materia y naturaleza que sean.
Sin embargo, ni este es el perfil de la mayoría de nuestros alumnos ni creo, tampoco, que deba ser el fin de nuestra profesión. ¿”Educar a los buenos”? Algo así parece ser el lema de la reforma que nos plantea Wert,una especie de competición en la que gracias a una serie de pruebas externas -calculen el gasto que supondrán, por cierto- iremos eliminando a aquellos competidores que peores resultados obtengan. Sin embargo, pasamos por alto que no estamos en un concurso, sino en un proceso, y olvidamos que la finalidad de la educación no es cultivar la excelencia  solo en una minoría, sino conseguir el mayor grado de excelencia posible en una mayoría."

En general, totes les propostes que es plantegen en l'esborrany de la LOMCE, van a una mateixa direcció: Creació d'estaments socials molt marcats, de manera que des del naixements de cada alumne, quedarà molt clar quin és el seu futur, el mateix que el dels seus pares, el quals per la privatització d'institucions no tindran el dret d'anar a bones escoles amb una educació de qualitat, rebre un reforç, recolzament escolar en cas que tingui necessitats educatives especials ni tampoc facilitats per fer uns estudis superiors. 

"Por supuesto que es más sencillo prescindir de los alumnos que no se integren con facilidad en el sistema, de este modo, además, conseguiremos perpetuarles en la casilla social que les haya sido adjudicada en virtud de su nacimiento. Sin apoyos, sin refuerzos, sin los medios necesarios, estaremos condenando a estos estudiantes a convertirse en piezas marginales del sistema educativo y, por ende, de nuestra sociedad, restringiendo -y robando, con el permiso de una injusta ley- todas sus posibilidades de futuro. Para qué dar oportunidades, para qué facilitar medios, para qué mantener la educación pública como un posible -y vigoroso- ascensor social que permita la mejora personal y profesional de cualquiera que se esfuerce por conseguir ese cambio.
La reforma wertiana prefiere, sin embargo, podar de raíz -y cuanto antes- a aquellos alumnos que sean un estorbo. O bien porque no se integren, o bien porque no tengan el nivel requerido (¿quién pondrá esos límites?), o bien porque no resulten (y aquí citamos textualmente el proyecto de ley) lo suficientemente “productivos”. No tengo muy claro qué concepto se tiene de la productividad en el ámbito académico, pero dudo que la función de la Secundaria y el Bachillerato sea convertir a nuestros alumnos en reproductores mecánicos de tal o cual procedimiento. De ser así, tal vez deberíamos dejar de educar a las nuevas generaciones y sustituirlas por una amplia flota de robots, que nos saldrían aún más sumisos, mucho más productivos y, qué duda cabe, infinitamente más baratos."

A part de tot això, planteja una qüestió interessant. Aquí entra en joc la formació del professorat, el qual en molts dels casos, l'autor del blog planteja la possibilitat que aquesta reforma sigui un "alivio", el fet de què els alumnes amb més dificultats ja no formin part dels seus grups. Quina classe de vocació llavors tenen aquests tipus de mestres?.

"Pero lo que más me alarma y me preocupa de todo esto no son los desatinos gubernamentales -con eso, lamentablemente, ya contábamos-, sino el asentimiento mudo de ciertos profesionales de la enseñanza que ven como un “alivio” esa expulsión de nuestras aulas de los alumnos que les molestan. Lo que me preocupa son los docentes -una minoría, eso quiero creer- que se han manifestado a favor de sacar del sistema a los que consideran un estorbo, ajenos a que esos chicos y chicas son, precisamente, quienes más necesitan de nuestra ayuda, de nuestro trabajo y de nuestra implicación."

dijous, 18 d’abril del 2013

Más educación; menos crisis.



Avui us deixem un article del diari digital el País, redactat el 7 d’Abril de 2013 per la Gabriela Cañas. 


La notícia encapçala dient, que els països amb un índex d’educació més positiu o de qualitat són aquells que han patit la crisis de manera més superficial. 

El focus de la notícia, o la idea general que és planteja, és que aquells països que decideixen invertir en educació, com França, no tenen tants problemes econòmics, ja que es crea una “nació” forta, amb cultura i competitiva. Una de les idees que més criden l’atenció és : “Por qué fallan las naciones, la riqueza de una zona del planeta no reside a veces tanto en sus recursos naturales como en la gestión de los mismos.”


L’estudi o informe que fa la NESSE titulat Mind the gap, analitza quins països a Europa han assolit un nivell més alt que l’ISCED 2 i l’IESCED 3, i es reflexa que només són aquells com Alemanya i Europa de l’Est. En canvi, aquells països amb un percentatge més baix de població que no assoleix més d’aquests dos nivells, com Irlanda, Itàlia, Grècia, Portugal i España, són aquells països que estan trobant més dificultats per superar la crisi. Sí, és veritat tal i com es diu a l’article, que Espanya ha aconseguit assolir un índex elevat de població amb estudis universitaris, però pel que fa a l’ISCED 1 i 2, podríem considerar que s’està produint un fracàs escolar important. I ara es planteja un pregunta interessant, llavors: Perquè Espanya incideix en enfonsar el sistema educatiu espanyol aplicant lleis com la LOMCE? Les quals no afavoreixen al desenvolupament integral de l’esser humà? És així com decidirà sortir de la crisis en la que ens trobem? Quan, els experts de les ciències en educació estan demostrant que aquesta no es la via?

Tanco l’entrada d’avui, amb el últim paràgraf que segur us farà reflexionar bastant sobre la nostre situació, i llàstima que produeix que per la nostre situació econòmica i la incapacitat dels polítics de millorar la qualitat i la desigualtat del nostre sistema educatiu, s’incentivi la “ fuga de cerebros”. 

“De modo que sí, que quizá salgamos pronto de esta crisis, pero quizá sigamos teniendo los pies de barro si se insiste en recortar para profesores y becas y en elevar las tasas universitarias. Una política demasiado restrictiva en este punto habría frenado las indagaciones de talentos como el de Isaac Newton, que logró una beca de Cambridge en 1664, y cerraría el paso a todos esos otros cerebros que, por falta de recursos o motivación, pueden quedar en el camino.”