dimarts, 21 de maig del 2013

Formació professional del professorat

Avui parlem sobre un document publicat per a OCDE a l'any 2005 titulat: "Los docentes 
son importantes:atraer, formar y conservar a los docentes eficientes" .Publicat originalment per la OCDE sota el títol amb anglès "Teachers Matter: Attracting, Developing and Retaining Effective Teachers (OCDE 2005)"

Al llarg de l'informe es desenvolupen varis captítols acompanyats de taules estadístiques que parlen entre d'altres temes sobre : La percepció dels directors de centres sobre la preparació i eficiència del professorat, La percepció sobre la capacitat de decisió de la direcció en quant a escollir o fer fora als docents, etc. 

En aquesta entrada, donat que fa pocs dies vam estar parlant a classe de la tasca docent, parlarem d'un dels temes que podem veure a l'informe: "Hacer de la docencia una elección profesional atractiva". Dintre d'aquest capítol, trobem la següent gràfica:

Fa no gaire ens plantejàvem la idea de què: la qualitat de la docència d'alguns mestres podria dependre de la quantitat o la formació permanent que rebien al llarg de la seva carrera professional. Aquesta gràfica, mostra les activitats de formació professional que realitzen els docents de centres de varis països europeus com : Suècia, Finlàndia, Dinamarca, Itàlia, Espanya, Holanda, etc. Es basen a investigar sobre dos tipus d'activitats: les relacionades amb les TIC o altres no relacionades amb les TIC.

Es mesurada aquesta participació pels docents que exerceixen concretament al segon cicle d'educació secundària. Tot i que seria interessant trobar dades de diferents etapes educatives, de moment, només comptem amb aquestes dades. 

Segons les dades que podem observar, Suècia, Finlàndia i Dinamarca són els països els quals els docents dels centres hi participen més en activitats de formació professional no relacionades amb les TIC. En canvi, Dinamarca, tot i estar en el tercer lloc de participació en aquest tipus d'activitats, és el país que més hi participa en activitats relacionads amb les TIC. 

dilluns, 20 de maig del 2013

La tasca docent

Avui he decidit parlar en referència a la última sessió teòrica de Pedagogia Internacional.
Parlàvem de la qualitat de la tasca docent, la qual  es podria qüestionar depenent de molts factors. Podríem destacar entre d'altres:

-L'edat
-La formació inicial
-Formació permanent
-La motivació
-L'autonomia dels centres (Que pot incrementar les responsabilitats del professorat com també la capacitat de decidir en la selecció dels recursos humans per part de la direcció). 
-L'avaluació del professorat

Aquesta qualitat, també pot ser afectada per exemple en funció de:

-Les hores de dedicació "extres" a les tasques docents
--L'experiència ( molts anys treballant com a docent)
-El salari percebut i l'increment d'aquest al llarg dels anys. Els incentius. 
-Augment de la càrrega de treball dels ocupats actuals (ràtios, hores,etc.)

En aquesta entrada parlarem concretament sobre l'augment d'aquesta càrrega de treball, que podria ser un dels elements que afectes a la qualitat educativa de les escoles, ja que els mestres es veuen afectats per l'excés d'atenció que han de prestar a tots els docents que hi han a classe. 

Al Grupo del Banco Mundial, trobem un mapa estadístic a on queda reflectit el següent: 

Proporción alumnos-maestro, nivel primario. El banco Mundial, 2012. 

Font: El Banco Mundial 


En aquesta gràfica podem veure exactament entre la franja dels anys 2008-2012 la proporció d'alumnes (ràtio) per mestre a diferents països del món. Nosaltres parlarem sobre Europa i Espanya. 
En aquesta gràfica, ens parlen concretament de la proporció d'alumnes per docent en educació primària, fent així una divisió entre el nombre total de matriculats pel número de docents que practiquen la docència als centres de cada regió en aquest nivell concret. 

Podem veure com, a Espanya la ràtio d'alumnes per docent està entre 32 i 35 alumnes, igual que a Finlàndia, Itàlia i Suècia per exemple. França, Regne Unit i Irlanda, són els països que tenen una ràtio de més de 40 alumnes per aula.

Un cop vistes les estadístiques, ens plantegem la següent pregunta: Si Finlàndia es considerat la potència amb una qualitat educativa més elevada que la d'Espanya? com pot ser que la ràtio sigui un factor que influeixi en en la poca qualitat educativa dels docents.  

dilluns, 6 de maig del 2013

Los maestros interinos tendrán que superar un período de prueba para ejercer en Cataluña

A continuació, deixo el link d'un video d'un petit reportatge que es fa a Catalunya sobre la decisió de la Generalitat de Catalunya, en decidir que, els directors de les escoles públiques catalanes podran decidir i escollir la metitat de l'equip docent d'interins de l'escola. Segons el que es diu al vídeo, és una mesura "pionera" que es porta a terme al Japó i a Finlàndia. 

Al video es mostren diferents opinions, mestres diuen que realment és una manera de transformar l'escola en una empresa, una simple plantilla. El director de l'escola, en canvi, diu que és una manera de transformar l'escola i fer-la més "artesanal".

No se sap fins a quin punt és una bona mesura, que tot i que ja la tenen aplicada a països desenvolupats educativament parlant, aquesta mesura, porta una flaire Wertiana sospitosa. 



“La inversión en educación es vital”

Avui a classe hem parlat sobre la inversió que fan alguns països europeus en l'Educació del seu país i en quina etapa educativa s'inverteix més o menys.

Com és en el cas d'Espanya, ara ja sabem que s'inverteixen aproximadament uns 24.000 euros per alumne entre les etapes ISCED 1 fins l'educació superior, abans de la universitat. A la universitat, l'Administració destina uns 5.000 euros per estudiant, Pedagogia concretament.


Relacionat amb aquest tema, he trobat una notícia d'un diari digital de Managua, Nicaragua.

Save the Children és una organització privada sense afany de lucre que té l'objectiu de defensar i promocionar els drets dels infants en el marc de la Convenció sobre els Drets del infant de les Nacions Unides. Compta amb organitzacions nacionals a 29 països i està present a 120 països amb programes i projectes.

En aquesta notícia titulada “La inversión en educación es vital”, el primer director regional de Save the Children a Amèrica Llatina i el Carib, Beat Rohn, durant una entrevista, parla sobre la inversió en l'educació en les etapes d'infantesa, ICSCED 0 i ISCED 2.

De la notícia, destacaria dos idees claus que podrien ser comparades en respecte a la situació educativa espanyola i la futura situació que encara serà més precària desprès de l'aplicació de la LOMCE.


"¿Cuáles son los temas prioritarios para Save the Children? A nosotros en nuestros programas nos interesa más el tema de la salud y de la educación. Personalmente creo que en la parte de salud Nicaragua es un caso clásico en el que de una manera los retos superan la disponibilidad de recursos. Hay países en que el problema es el diseño de los programas, están mal hechos o hay mala implementación. En Nicaragua hay buenos programas, están bien formulados, dentro de sus medios parecen bien implementados, pero faltan recursos." 

A la notícia, diu que, en el cas de Nicaragua, compten amb programes tant educatius com sanitaris de qualitat, però malauradament, no compten amb els recursos necessaris.


"¿Se refiere a salud y educación? 
Sí, en educación está claro que si se pudiera duplicar el recurso que está disponible sería fantástico. Ahora personalmente yo creo que países como Nicaragua tendrían que hacer una discusión más abierta sobre el tema de la educación de su niñez, porque lo que hemos visto en este país y el resto de la región, de un lado, es una privatización de la élite; es decir la gente que tiene recursos ya no manda a sus niños a la escuela pública, que en sí mismo no es algo malo, pero lo malo es que quita la presión de los líderes del país de asegurar que la escuela pública sea de primera calidad."

En un altre pregunta que li proposa l'entrevistador i amb la resposta de Beat Rohr, em fa arribar a la conclusió que, a Espanya, pot ser, segons la inversió que es fa en educació, parlant de l'etapa ISCED 1, podríem arribar a tenir una educació de qualitat. No obstant, fent la comparativa amb Nicaragua, com podem comprovar segons el que diu Beat Rohr, ens manca el més important, la qualitat dels programes educatius. Allà, compten amb programes bons i en canvi, no tenen els recursos. Podríem fer a priori la valoració de la mala inversió que fa Espanya en educació?

Un altre dada interessant, és el fet de la privatització de la que es parla en la anterior pregunta. El fet de privatitzar les escoles, fet amb el qual ens trobarem si s'aprova la "llei Wert", podria fer que , com a Nicaragua, la gent enviés als nens a les escoles privades, perdent així com a conseqüència que l'Estat no es preocupi per la qualitat de l'educació a les escoles públiques. Ja que la gent amb recursos, assistirà a les escoles privades. Assistiran les classes amb un estatus econòmic alt, que és la gent que els hi interessa formar. Un altre conseqüència amb la que ens podem trobar amb l'aplicació de la nova llei a Espanya, vindria molt relacionada amb la següent resposta que fa Beat Rohr:

"¿En qué faltaría invertir? 
A mi juicio, sería mejor invertir más recursos en las escuelas, por ejemplo cuando uno va a una escuela rural y en muchas de ellas no hay ninguna conectividad en términos de computación, pero los niños en el mercado esto es lo que van a utilizar, los tiempos han cambiado, si no logramos preparar a la juventud para los puestos de trabajo del futuro, posiblemente la vamos a limitar en su desarrollo económico y su potencial." 

Segons el que hem estat parlant a classe, pot ser si compten amb els recursos, 24.000 euros invertits per alumne en l'educació primària i superior és una quantitat molt elevada, que comparada amb la qualitat, queda escassa.

Beat Rohr, parla dels recursos dient que: 

"En cuanto a recursos, ¿América Latina ya no es prioridad para la cooperación internacional? Es una realidad, hay menos recursos. Están pasando tres o cuatro cosas. Muchos países tienen recursos, en los años ochenta América Latina estaba quebrada, en los países había devaluaciones, cambio de títulos de la moneda, toda una crisis económica. En muchos países hoy la gestión macroeconómica está sana en general. La siguiente razón es el que tiene éxito está castigado (con la cooperación). Las estadísticas aquí se han mejorado. Estoy sentado aquí en la capital que sea París, Londres y veo las estadísticas y me dicen que hay 250 desnutridos en Somalia y en Nicaragua solamente hay 20, yo me voy a meter donde hay más. El tercer factor es que los problemas de América Latina tienen que ver con inequidad, no es que el conjunto de recursos es insuficiente sino que no se distribuye bien. Por ejemplo el hombre más rico del mundo es latinoamericano, entonces ciertos cooperantes dicen que también apoye un poco."




diumenge, 28 d’abril del 2013

"La educación es felicidad" Francesco Tonucci, pedagogo.

A continuació deixem el vídeo del pedagog Francesco Tonucci, el qual parla  sobre les bases de la LOMCE, fa una crítica sobre el que planteja el ministre d'educació Wert i planteja les bases educatives de com hauria de ser realment l'educació des del seu punt de vista crític i pedagògic

Alguns temes claus als quals fa crítica pedagògica que apareixen a  la nova reforma són:

- Educació per a la diversitat/segregació per capacitats. 
Creu que no s'han de separar als nens segons d'on provenen, cadascú té moltes capacitats per ensenyar als altres diferents coses. Els nens han de créixer respectant i coneixent diferents maneres de viure i de pensar.

-Assignatures importants i assignatures que "distreuen"
L'educació ha d'oferir un ventall molt ampli de coneixements, fa èmfasi en les llengües. Totes són importants, totes s'han d'aprendre.

-Com òbvia l'educació infantil a la nova llei 
Els anys més importants i educatius dels nens són els que formen part de la ISCED0.És el moment a on els nens comencen a desenvolupar més capacitats.  Des de que un nen neix, aprèn, no és més important l'educació universitària, en la qual es remunera més al professorat.

-La recuperació del sistema de revàlides : Les proves són per a mesurar el progrés i no el valor absolut, no és per a mesurar persones.

Diu que, per a evitar el retrocés als temps educatius antics, s'haurien de recolzar els bons mestres, que es troben sols. Creu que hi ha molta influència d'aquells pares que creuen que un bon mestre és aquell que s'assembla al mestre de la seva època. 

Per acabar diu que: 

"Una educación para ser educación, debe ser pública"."La educación es felicidad, un niño no debe renunciar a por lo cual nació, para ser lo que el mercado pide"., 


"Robar el futuro"

Dimecres passat vaig assistir a la reunió que es va fer al Hall de la Facultat de Pedagogia de la Universitat, a on es va fer una xerrada sobre la LOMCE. Van participar-ne-hi el professor de la facultat Francesc Imbernon, tres estudiants i el professor de l'assignatura de Pedagogia Internacional, Enric Prats.

Es van parlar de les bases de la llei, segons els esborranys que s'han anat publicant, quines són les bases d'aquesta nova llei que pinten com a " llei de la millora de qualitat educativa"? 

Segons el que es va parlar, de millora de qualitat no té res. Per aquest no és el tema del qual parlarem al blog.

Buscant per la xarxa, he trobat un blog d'un professor de secundària de Madrid. El nom del blog és "ESO DE LA ESO". Font http://esodelaeso.blogspot.com.es/search?updated-min=2012-01-01T00:00:00-08:00&updated-max=2013-01-01T00:00:00-08:00&max-results=50


En general, es tracta d'un diari professional en el qual a les diferents entrades, escriu sobre les seves vivències i arrel de la seva experiència valora com està estructurada i quina és realment la qualitat de la ISCED2 en aquests moments.

Deixo un resum breu d'una de les seves entrades, ja que he trobat molta relació amb el que es va parlar a la darrera reunió sobre la LOMCE.

Diu així el títol de la entrada "Robar el futuro", en aquesta, ens deixa un altre enllaç del seu nou blog, que  seria molt interessant que el visitéssim ja que parla de temes molt relacionats amb l'assignatura i sobretot sobre la situació del sistema educatiu espanyol actual, des d'un punt de vista en primera persona d'un professor de secundària.

El blog és :  "BLOG CANAL EDUCACIÓN"

En la seva entrada "Robar el futuro" fa molt incís en el tema de les revàlides. 
Creu que, al igual que tots, és una manera de desfer-se de "los problematicos". 

"Es fácil educar a un estudiante que no tiene dificultades de aprendizaje, es decir, a aquellos alumnos que disfrutan de un entorno familiar sin conflictos y favorable al estudio, que gozan de una posición socioeconómica suficiente -e incluso holgada- para contar con apoyos y refuerzos particulares y que, por último, no presentan ningún tipo de problema a la hora de adquirir conocimientos de la materia y naturaleza que sean.
Sin embargo, ni este es el perfil de la mayoría de nuestros alumnos ni creo, tampoco, que deba ser el fin de nuestra profesión. ¿”Educar a los buenos”? Algo así parece ser el lema de la reforma que nos plantea Wert,una especie de competición en la que gracias a una serie de pruebas externas -calculen el gasto que supondrán, por cierto- iremos eliminando a aquellos competidores que peores resultados obtengan. Sin embargo, pasamos por alto que no estamos en un concurso, sino en un proceso, y olvidamos que la finalidad de la educación no es cultivar la excelencia  solo en una minoría, sino conseguir el mayor grado de excelencia posible en una mayoría."

En general, totes les propostes que es plantegen en l'esborrany de la LOMCE, van a una mateixa direcció: Creació d'estaments socials molt marcats, de manera que des del naixements de cada alumne, quedarà molt clar quin és el seu futur, el mateix que el dels seus pares, el quals per la privatització d'institucions no tindran el dret d'anar a bones escoles amb una educació de qualitat, rebre un reforç, recolzament escolar en cas que tingui necessitats educatives especials ni tampoc facilitats per fer uns estudis superiors. 

"Por supuesto que es más sencillo prescindir de los alumnos que no se integren con facilidad en el sistema, de este modo, además, conseguiremos perpetuarles en la casilla social que les haya sido adjudicada en virtud de su nacimiento. Sin apoyos, sin refuerzos, sin los medios necesarios, estaremos condenando a estos estudiantes a convertirse en piezas marginales del sistema educativo y, por ende, de nuestra sociedad, restringiendo -y robando, con el permiso de una injusta ley- todas sus posibilidades de futuro. Para qué dar oportunidades, para qué facilitar medios, para qué mantener la educación pública como un posible -y vigoroso- ascensor social que permita la mejora personal y profesional de cualquiera que se esfuerce por conseguir ese cambio.
La reforma wertiana prefiere, sin embargo, podar de raíz -y cuanto antes- a aquellos alumnos que sean un estorbo. O bien porque no se integren, o bien porque no tengan el nivel requerido (¿quién pondrá esos límites?), o bien porque no resulten (y aquí citamos textualmente el proyecto de ley) lo suficientemente “productivos”. No tengo muy claro qué concepto se tiene de la productividad en el ámbito académico, pero dudo que la función de la Secundaria y el Bachillerato sea convertir a nuestros alumnos en reproductores mecánicos de tal o cual procedimiento. De ser así, tal vez deberíamos dejar de educar a las nuevas generaciones y sustituirlas por una amplia flota de robots, que nos saldrían aún más sumisos, mucho más productivos y, qué duda cabe, infinitamente más baratos."

A part de tot això, planteja una qüestió interessant. Aquí entra en joc la formació del professorat, el qual en molts dels casos, l'autor del blog planteja la possibilitat que aquesta reforma sigui un "alivio", el fet de què els alumnes amb més dificultats ja no formin part dels seus grups. Quina classe de vocació llavors tenen aquests tipus de mestres?.

"Pero lo que más me alarma y me preocupa de todo esto no son los desatinos gubernamentales -con eso, lamentablemente, ya contábamos-, sino el asentimiento mudo de ciertos profesionales de la enseñanza que ven como un “alivio” esa expulsión de nuestras aulas de los alumnos que les molestan. Lo que me preocupa son los docentes -una minoría, eso quiero creer- que se han manifestado a favor de sacar del sistema a los que consideran un estorbo, ajenos a que esos chicos y chicas son, precisamente, quienes más necesitan de nuestra ayuda, de nuestro trabajo y de nuestra implicación."

dijous, 18 d’abril del 2013

Más educación; menos crisis.



Avui us deixem un article del diari digital el País, redactat el 7 d’Abril de 2013 per la Gabriela Cañas. 


La notícia encapçala dient, que els països amb un índex d’educació més positiu o de qualitat són aquells que han patit la crisis de manera més superficial. 

El focus de la notícia, o la idea general que és planteja, és que aquells països que decideixen invertir en educació, com França, no tenen tants problemes econòmics, ja que es crea una “nació” forta, amb cultura i competitiva. Una de les idees que més criden l’atenció és : “Por qué fallan las naciones, la riqueza de una zona del planeta no reside a veces tanto en sus recursos naturales como en la gestión de los mismos.”


L’estudi o informe que fa la NESSE titulat Mind the gap, analitza quins països a Europa han assolit un nivell més alt que l’ISCED 2 i l’IESCED 3, i es reflexa que només són aquells com Alemanya i Europa de l’Est. En canvi, aquells països amb un percentatge més baix de població que no assoleix més d’aquests dos nivells, com Irlanda, Itàlia, Grècia, Portugal i España, són aquells països que estan trobant més dificultats per superar la crisi. Sí, és veritat tal i com es diu a l’article, que Espanya ha aconseguit assolir un índex elevat de població amb estudis universitaris, però pel que fa a l’ISCED 1 i 2, podríem considerar que s’està produint un fracàs escolar important. I ara es planteja un pregunta interessant, llavors: Perquè Espanya incideix en enfonsar el sistema educatiu espanyol aplicant lleis com la LOMCE? Les quals no afavoreixen al desenvolupament integral de l’esser humà? És així com decidirà sortir de la crisis en la que ens trobem? Quan, els experts de les ciències en educació estan demostrant que aquesta no es la via?

Tanco l’entrada d’avui, amb el últim paràgraf que segur us farà reflexionar bastant sobre la nostre situació, i llàstima que produeix que per la nostre situació econòmica i la incapacitat dels polítics de millorar la qualitat i la desigualtat del nostre sistema educatiu, s’incentivi la “ fuga de cerebros”. 

“De modo que sí, que quizá salgamos pronto de esta crisis, pero quizá sigamos teniendo los pies de barro si se insiste en recortar para profesores y becas y en elevar las tasas universitarias. Una política demasiado restrictiva en este punto habría frenado las indagaciones de talentos como el de Isaac Newton, que logró una beca de Cambridge en 1664, y cerraría el paso a todos esos otros cerebros que, por falta de recursos o motivación, pueden quedar en el camino.”