dimecres, 27 de març del 2013

Espanya, a la cua d'Europa en nivell d'anglès

Seguim rondinant sobre el tema dels reptes educatius i el nostre projecte de recerca "Bat-Ing", realment és una necessitat millorar el nivell d'anglès al batxillerat, és un repte imprescindible millorar el curriculum de llengua anglesa i revisar els objectius i competències. 
Trobem una notícia al diari digital Europapress.cat, del 22 de Març de 2011que porta per títol :

"Espanya, a la cua d'Europa en nivell d'anglès" 

Extreta de : 
(http://www.europapress.cat/societat/noticia-espanya-cua-deuropa-nivell-dangles-20110322183748.html)

Assistint a la conferència a càrreg del señor Gustavo de Armas, vam poder veure parcialment la situació educativa dels països de l'Amèrica llatina, i malgradament, ens vam poder sentir en la mateixa situació respecte a altres països, i és per això que vam veure amb més sentit i viabilitat la nostre proposta de recerca encarada a la competència lingüística anglesa.

Una de les afirmacions que plasma la notícia és: 

"L'Amèrica Llatina és la regió amb nivells més baixos d'anglès --només l'Argentina i Mèxic tenen un domini mitjà--, el que l'informe atribueix al pes de l'espanyol combinat amb la poca qualitat de l'educació pública i els baixos índexs de matriculació."

Aquí ja és una una comparativa però que a la vegada afavoreix a la similitud en la situació entre L'Amèrica llatina i Espanya.

Conjuntament amb el que defensem al nostre projecte de recerca, en aquesta notícia podem veure com una de les propostes per a millorar la nostre situació seria : 

"Baixar l'edat en la qual es comença a estudiar anglès no és suficient per elevar el seu coneixement, adverteix l'estudi, que considera "molt més importants" la qualitat dels professors; els materials i els mètodes didàctics; el nombre d'hores dedicades a l'idioma, i el fet de que sigui la primera llengua estrangera."

" Per elevar el nivell d'anglès d'un país recomana impartir anglès de manera obligatòria en les escoles públiques a partir dels 12 anys, i fomentar el seu ensenyament en els estudis post obligatoris i en la vida adulta, donant prioritat a les habilitats de comunicació en lloc de a l'exactitud gramatical o a l'ensenyament memorística."

"Una altra recomanació passa per cultivar el multilingüisme, en línia amb països com els escandinaus: "Un dels indicadors d'una cultura nacional amb un alt nivell d'anglès és tenir un cap d'estat capaç de comunicar-se en públic en aquest idioma", assenyala el document.


dimarts, 26 de març del 2013

Reptes educatius; Projecte recerca Bat-Ing


Avui dedicarem a parlar sobre la situació d'Espanya en quant a la competència lingüística en llengües extrangeres, com és l'anglès concretament. 


El treball de recerca que ens han proposat que dissenyem aniria enfocat per aquesta línia i és per això que dedicarem aquesta entrada a parlar-ne del tema. 

No fa molts dies vam assistir a la conferència del Sr. Gustavo De Armas. Politòleg i Sociòleg, Especialista en Política Social a l'Oficina d'UNICEF a Uruguai, el qual ens va parlar bàsicament sobre la situació de l'Amèrica Llatina i el Carib: realitats diverses i reptes compartits, va fer unes pinzellades sobre la situació de l'educació en la regió: accés, trajectòria i resultats (aprenentatge i graduació) i sobre la reducció de les disparitats i la promoció de la inclusió: reptes compartits.

Sobre el que ens va parlar a la conferència em va fer reflexionar sobre la desigualtat econòmica, demogràfica i social que hi ha a l'Amèrica llatina i que això és causa de la desigualtat educativa en la que es troben. Tot i així, també em va fer pensar en què una de les causes que incideix totalment en l'educació d'un país és la situació política. 

Aquesta situació em va fer pensar en la que ens trobem ara a Espanya a diferència de Finlàndia per exemple, ja que la diferència educativa podria ser molt similar a la que ens trobem nosaltres en referència a alguns països de l'Amèrica llatina. 

A l'última sessió de continguts de pedagogia internacional vam parlar dels reptes de l'educació a nivell europeu i mundial, però m'agradaria destacar el document de la OEI ( Organización de los Estados Iberoamericanos para la Educación, la Ciencia y la Cultura. En este documento se plasman els objectius del projecte "Metas Educativas 2021: la educación que queremos para la generaciónde los Bicentenarios". Aquest projecte va ser impulsat al Salvador per ministres d'educació amb l'objectiu de marcar uns reptes per a millorar la qualitat i la igualtat de l'educació als països de l'Amèrica llatina.

Donada la comparació que vam arribar a fer de l'educació a Espanya amb Amèrica Llatina i conseqüentment la comparativa de la nostre regió amb països tant potencials parlant educativament com és Finlàndia, vam veure el sentit que tenia el nostre projecte de recerca. Vam creure que realment, no es un disbarat que ens sentim en la mateixa situació que als països de l'Amèrica llatina.

El nostre projecte de recerca anomenat "Bat-Ing" es planteja de la següent manera. Perquè surten els alumnes titulats de Batxillerat sense el nivell de First de llengua anglesa? I perquè a altres països sí, com a Finlanàndia? Què es fa malament a Espanya? Com es planteja el curriculum de llengüen extrangeres? El professorat està ben format? 

Entonr aquestes preguntes, trobem que al document de "Metas Educativas 2021: la educación que queremos para la generaciónde los Bicentenarios".Hi han uns reptes marcats que anirien relacionats amb el que volem aconseguir amb el nostre projecte de recerca en cas que, les macances que trobem es milloressin a Espanya. Aquests reptes trobats al document serien els següents: 




Amb la  nostra recerca, voldriem analitzar com a primer ítem el curriculum en llengües, quins són els objectius marcats? Quin és el nivell que és pretèn assolir? Pensem que podriem millorar-lo i fer servir com a referència altres curriculums com per exemple el d'Alemania. 

                                      
Un altre motiu que ens condueix a portar a terme aquesta recerca és la demanda del mercat. Avui dia és imprescindible el domini de la llengua anglesa, i a moltes empreses requereixen que el personal tingui mínimament un nivell de Firts d'anglès. Tal i com diu el sisè repte, hem de millorar i adaptar el disseny de l'educació sobre tot als cursos superiors ISCED 2 I 3 per a facilitat l'entrada al món laboral dels estudiants. 


dilluns, 4 de març del 2013

Seminari I : Informe sobre EPC de l'Eurodyce




El passat 27 de Febrer vam realitzar la primera sessió de seminari a l’aula. Vam estar coneixent el que era l’Eurodyce, com s’organitzava i quina és la seva funció. Per grups vam estar llegint uns documents que parlaven sobre l’educació per la ciutadania i com està concebuda dintre de l’educació a diferents països europeus. Vam llegir el resum de l’informe fet per l’Eurodyce sobre l’EPC i en grups vam realitzar un document o partir de la discussió sobre l’informe vam poder extreure alguns reptes i noves tendències en relació a aquesta assignatura segons la seva situació arreu d’Europa i Espanya.

A partir d’aquí, se’ns planteja reflexionar a partir d’aquestes qüestions i en relació a l’informe: com queda Espanya al 2011 en relació a Europa? com quedarà a partir de l'aplicació de la LOMCE?

Espanya a 2011 és un país en qual la Educació per la ciutadania ha estat present com a assignatura independent per exemple a la primària, però també s’ha anat donant de manera transversal, on tots els professors han de treballar a cadascuna de les assignatures els objectius i els valors que comporta l’educació per la ciutadania.
Espanya en relació a Europa, segons el resum de l’informe “Educación para la Ciudadanía en Europa” en general tots els països europeus comparteixen una visió similar respecte a com s’ha de donar aquesta assignatura tant en objectius com en continguts.



 A diferència d'altres països, Espanya promou que l'alumnat tingui l'opotunitat i la capacitat de decidir en alguns aspectes d'organització del centre a través del consell escolar , i poden participar-hi activament des de totes les etapes educatives, comparant aquesta actitud amb la d'altres països europeus, podem dir que Espanya a 2011 estava molt més avançada ( des de una perspectiva personal) que altres països com França o Grècia, que nomes tenen en compte la veu dels alumnes d'Educació Secundària. 



A més a més, Espanya, igual que Turquía o França i Itàlia per exemple, tenen establert un sistema on s'evalua la participació activa de l'alumnat de Secundària. 





Cal dir que, totes aquestes dades sobre la situació dels països europeos a l'any 2011 són extretes del resum sobre l'informe de l'Eurodyce  “Educación para la Ciudadanía en Europa” .

A partir de l'aplicació de la LOMCE, és evident que en quant a qualitat, el sistema esducatiu espanyol quedarà alfinal de la cua en referència a altres països europeus.

Cercant per la xarxa, hem trobat un article que diu; "La LOMCE, un retroceso de la enseñanza pública a la época franquista".

En aquest article, extret de la página (http://www.anticapitalistas.org/spip.php?article27505) 
És posen en joc diferents conseqüències que comporta l'aplicació d'aquesta nova llei educativa. A continuació, fem explícites les que s'han considerat més rellevants.



a) "Eliminar competencias de los consejos escolares y atribuirlas a los directores de centros que, a su vez, deberán pasar por un proceso selectivo previo, en manos de la administración, que asegurará su total “docilidad” con respecto a la voluntad de ésta"


Aquesta proposta per començar, aniria en contra d'una dels reptes del sistema educatiu espanyol i que el diferencia d'altres, com és la participació activa en els centres escolars i el dret de decisió de pares i alumnes al consell escolar.


b) "Profundizar en la eliminación de derechos del profesorado, que pierde competencias al hacerlo el consejo escolar y que se ve sometido a demás a la amenaza de impartir materias distintas a su especialidad y a traslados obligatorios por necesidades funcionales. Sin embargo, el ataque mayor en este sentido, vendrá con la ley del Estatuto de la función pública docente, que la misma ley anuncia y que parece se pretende también aprobar en poco tiempo para evitar contradicciones entre ambos marcos legislativos."


Aquesta proposta afectaria de la mateixa manera que l'anterior, inclús afectaria en quant al que estem parlant, a la voluntat dels professors a treballar de manera transversal l'assginatura d'Educació per la Ciutadania, ja que només estarien exposats a fer les matèries relacionades amb la seva especialitat.


c) "Devaluar los contenidos académicos que se imparten en la enseñanza media con el recorte o práctica eliminación de asignaturas, tanto de enseñanzas artísticas y tecnológicas como de conocimiento del medio y de la historia contemporánea, poniendo el énfasis en las materias instrumentales. Es una ley que entiende al estudiante exclusivamente como futuro trabajador cuyo campo de acción en la sociedad debe limitarse al campo de lo laboral y no a su participación como ciudadano, con autonomía de pensamiento, crítico con el mundo que le rodea y con capacidad para imaginar y crear nuevas situaciones."


Aquesta última proposta fa explícita l'abol·lició de l'assignatura d'Educació per la ciutadania, aquesta nova llei vol limitar a els alumnes a l'estudi d'assignaturas instrumentals i merament científiques i teòriques i per tant no donar-les l'oportunitat de construir el seu propi pensament crític i de valors per a poder integrar-se en la societat com a persona autònoma. L'escola podria arribar a ser una fàbrica de persones el futur de les quals depèn de la demanda del mercat, i elles no seran capaces de decidir que volen ni perquè.